Menú? No gràcies, jo a la carta!

En poc temps ha passat quelcom que semblava imporssible, la televisió ha quedat desplaçada en segona posició del rànquing de mitjans en benefici d’Internet. És cert, que això, de moment, només passa amb el públic més jove, el dels nens i els adolescents, però de ben segur que aquesta tendència aviat s’extendrà a altres segments d’edat.

Però, què és el que té internet que no té la televisió? Malgrat que ambdós comparteixen el fet de transmetre informació i imatges, així com el fet d’emetre les notícies pràcticament en temps real, Internet supera en dos aspectes a la televisió en dos aspectes que li donen un valor afegit incalculable.

En primer lloc, Internet és un mitjà molt més versàtil que no està sotmès ni a horaris ni a cadenes. Conseqüentment, els internautes el poden consumir a la carta, és a dir, poden accedir a nombrosos continguts sense haver de preocupar-se dels factors habituals i inevitables en el consum de televisió com són el solapament de programes o sèries, les interrupcions publicitàries o els horaris d’inici o fi dels continguts que els hi interessen.

D’altra banda, Internet també permet crear aquells continguts que encara no existeixen, ja sigui de forma individual o mitjançant la interacció amb tercers. Així doncs, la temible audiència passiva de la televisió s’ha reconvertit miraculosament en una audiència activa a internet sense cap altre benefici aparent que la satisfacció d’aportar un petit gra de sorra a una xarxa que creix a una velocitat increïble.

En definitiva, la gent, i molt especialment els joves, s’ha cansat de menjar sempre de menú en el qual pràcticament no hi ha opció de tria. Ara la societat té ganes de menjar a la carta, de poder escollir, de poder combinar. És per aquest motiu que ja fa temps que diverses cadenes de televisió ja pengen els continguts emesos a la xarxa per tal que els seus espectadors hi puguin accedir quan vulguin, doncs saben que aquesta no és únicament una forma de mantenir l’audiència total, sinó també d’augmentar-la.

Anuncis

La Realitat Virtual, una nova eina publicitària

Divendres passat, a la classe de “Publicitat i Comunicació Corporativa en els Mitjans Interactius” vam aproximar-nos a la realitat virtual gràcies a una ponència del Sr. Jordi Peris. La realitat virtual, també coneguda com a realitat augmentada, és un sistema tecnològic que, mitjançant un conjunt de imatges i un visor especial, aconsegueix produir una aparença de realitat per tal que l’usuari tingui la sensació d’estar dins d’aquesta. Tot i que la seva aplicació va començar única i exclusivament en l’àmbit dels videojocs, aquesta ja s’ha extès a altres terrenys com són la medicina, l’educació, les simulacions de vol o, fins i tot, la publicitat.

El motiu pel qual els anunciants i publicitaris no han deixat escapar aquesta oportunitat que ens brinda la tecnologia és perquè comporta una sèrie d’avantatges considerables. En primer lloc, el seu ús garanteix la visibilitat de la campanya ja que es tracta d’una tècnica que actualment encara està poc explotada. Així doncs, al tractar-se de quelcom nou crida més l’atenció dels consumidors que, a més, generalment, es mostren disposats a interactuar amb la màquina. Una possible aplicació és la que ja han començat a dur a terme algunes botigues que consisteix en instal·lar pantalles tàctils en els seus aparadors amb les quals es pot interactuar des de fora. D’aquesta manera, els consumidors poden consultar el catàleg o les ofertes sense haver d’entrar a la botiga i també fora d’horari comercial.

D’altra banda, la realitat virtual també permet obtenir una visió molt més detallada del producte que la que ens podria oferir, per exemple, una imatge. En aquest sentit, a Alemanya, s’ha llançat una campanya de realitat augmentada per a Mini que funciona a través d’internet i per la qual l’usuari només ha descarregar-se una imatge, imprimir-se-la i mostrar-la a la web cam. El resultat és espectacular: l’usuari apareix en pantalla aguantant el full imprès, però amb un Mini en 3D sobresortint d’aquest!

En definitiva, malgrat que la realitat virtual o augmentada encara es troba en una fase força inicial en el camp de la publicitat, ja mostra certes aplicacions i avantatges que no aporten altres tècniques o mitjans. Així doncs, personalment no dubto que es convertirà en una eina publicitària molt popular en un futur molt proper.

Us deixo un vídeo que l’agència Universal Mc Cann ha produït en el qual es dedica una part a la realitat augmentada:

I aquesta vegada…el Google Image Swirl

Google ja ha tornat a innovar i, aquesta vegada, en el camp de les imatges. Es tracta d’un nou projecte que rep el nom de Google Image Swirl que des de fa pocs dies està disponible a través del Google Labs, una pagina web que presenta els productes de Google que encara no estan preparats per a llançar-se definitivament. La nova aplicació, que va un pas més enllà de l’eina “Buscar similares” en el Google Imatges, té la funció d’organitzar els resultats de les cerques d’imatges en funció de la seva similaritat visual i semàntica tot presentant-les en un format completament intuïtiu.

Així doncs, quan es cerca quelcom, els resultats apareixen en diferents grups d’imatges relacionades i organitzades per rellevància. Aquest fet permet desplaçar-nos centrant l’interès únicament en allò que ens interessa i obviant aquells resultats que s’allunyen del que busquem. Per exemple, si cerquem “Barcelona” al Google imatges ens trobarem amb una barreja de fotografies que no segueixen cap mena d’ordre i que corresponen a diferents facetes de la ciutat (art, esport, monuments, etc.). Per contra, amb el Google Image Swirl, les imatges apareixen distribuïdes en diferents blocs en funció de si fan referència a monuments, al Barça, a mapes de la ciutat, etc.

En definitiva, la nova aplicació de Google aconsegueix d’una manera molt “friendly” acotar les cerques de la mateixa manera que ho fan els cercadors dels bancs d’imatges. A més, aquesta facilitat d’obtenció de resultats idonis es tradueix en una conseqüent agilització del procés, és a dir, en una reducció del temps que hem de destinar a la cerca. No obstant, tal i com he comentat a l’inici, l’Image Swirl encara es troba en fase experimental i tot i que funciona molt bé amb determinades cerques, falla en d’altres.

De totes maneres, us recomano que ho experimenteu vosaltres mateixos!

Comunicació permanent

Abans d’ahir va néixer una pàgina web anomenada Wikileaks en la qual es recullen bona part de les comunicacions que es van dur a terme l’11-S des de i cap a les torres bessones durant els atacs. Les comunicacions són missatges “interceptats” de “busques” que pertanyien a oficials dels EEUU i que abarquen un període que s’extén des de cinc hores abans de l’atemptat fins a vint-i-quatre hores després. Segons la mateixa web, els missatges es publiquen en el mateix ordre en el qual es van emetre per tal de narrar objectivament els esdeveniments. Així mateix, els autors de Wikileaks “esperen que l’entrada en el record històric condueixi cap a un major entendiment de com aquest esdeveniment va desembocar a la mort, l’oportunisme i la guerra”.

Segons el diari britànic The Guardian, els missatges publicats a Wikileaks ens mostren d’una forma totalment diferent al que havíem vist fins ara com es va extendre el pànic i el rumor entre la societat. Alhora, el rotatiu destaca que és possible que la publicació d’aquestes comunicacions propiciï rumors sobre l’existència de teories conspiratòries ja que s’han recollit missatges que desvetllaven informacions que, en el moment de ser enviats, la societat desconeixia (per exemple, el missatge “El WTC ha estat embestit per un avió i una bomba” va ser enviat pocs minuts després del primer atac i, més tard, es va interceptar un altre missatge que deia “Estem bombardejant Afganistan”).

Tot i que és cert que aquesta nova eina ens pot ajudar a entendre millor com es van viure els atacs que han marcat el principi del segle XXI, no sé fins a quin punt això realment és aprofundir en la història o reobrir ferides que ja es començaven a tancar. Malgrat tot, el que sí que sé del cert és que els nous dispositius (busques, telèfons mòbils, etc.) no només porten implícita una nova forma de comunicació, sinó que, a més, han generat nous “moments comunicatius”.

Fa unes dècades, la comunicació immediata que no es duia a terme cara a cara, es limitava a les converses telefòniques i el mateix fet de trucar per telèfon era quelcom excepcional al qual calia buscar un moment concret al llarg del dia. Posteriorment, les trucades es van anar popularitzant gràcies a l’augment de la facilitat de connexió amb l’altre extrem, però encara eren una activitat pròpia de la llar (o, com a molt, de les cabines en cas d’urgència). Així doncs, si la persona a contactar no estava a casa seva, calia esperar a que hi tornés per a poder-hi parlar. Amb el pas dels anys, però, les converses van començar a sortir al carrer gràcies als telèfons mòbils i, paral·lelament, va aparèixer el fenomen internet.

Actualment el panorama ha canviat molt, doncs hem anat molt més enllà. L’evolució dels dispositius ja ens permet comunicar-nos a qualsevol lloc i en qualsevol moment de formes molt diverses (trucades, xats, xarxes socials…), la qual cosa significa que estem permanentment connectats amb tota altra persona que disposi d’algun tipus d’aparell electrònic. Conseqüentment, potser no hauríem de parlar tant de “nous moments comunicatius”, sinó d’un “únic i permanent moment comunicatiu”.

Els blogs: llibertat d’expressió?

La xarxa, a banda de milers de noves possibilitats, també ha suposat una certa democratització en la transmissió d’opinió. Així doncs, tots els internautes poden disposar no només d’un espai, els blogs, per a dir-hi la seva, sinó també d’un públic fidel que segueixi les seves actualitzacions. No obstant, és cert que el fet d’estar mundialment connectats també ha facilitat el fet de poder trobar opinions contràries a les nostres. Malgrat que aquesta situació ens pot semblar inicialment enriquidora, el simple fet d’expressar lliurement l’opinió sobre determinats temes, s’ha convertit en una font de problemes per a alguns blocaires que han estat empresonats, amenaçats o assassinats.

En aquest sentit, el blog Global Voices Advocracy ha activat una pàgina web, Threatened Voices, en la qual es recullen tots els casos d’amenaça, arrest, assassinat o desaparició de blocaires que es coneixen des del 2000 fins avui en dia. En la pàgina d’inici, la web mostra un mapa que indica, per països i amb cercles vermells, tots els casos que s’han donat des del 2000. Cal destacar, que la mida dels cercles mostra el nombre de casos documetats en aquell país, així doncs, a major mida, més persecucions. A data d’avui, el país amb més persecució de blocaires és la Xina amb trenta-quatre casos, seguit d’Egipte amb vint-i-vuit i d’Iran amb vint-i-tres.

D’altra banda, col·locada sota el mapa també hi ha una línia de temps que permet situar-nos en un moment determinat entre el 2000 i el 2009 i comprovar quan es van donar cadascun dels 191 casos que ja hi ha documentats. A més, sobre cada cas es facilita informació sobre el propi blocaire, sobre quin és el seu estat actual, sobre què va passar, quina és l’adreça del seu blog, etc. així com links a notícies publicades recentment sobre el tema i a webs de campanyes que lluiten per la seva llibertat.

Tenint en compte que ens trobem en ple segle XXI, costa de creure que encara es tolerin aquests atacs contra la llibertat d’expressió. Tanmateix, “el secretisme que envolta aquests casos, la mateixa (in)definició de blocaire i els límits de l’opinió són factors que no ajuden a denunciar aquests abusos” (Les veus perseguides, Presència). Per aquest motiu, Threatened Voices també ofereix consells sobre com dur a terme campanyes de denúncia a través d’Internet mitjançant Blog for a cause!

En què invertim el nostre temps?

Un estudi fet per TNS a principis d’aquest any 2009 anomenat “Digital World, Digital Life“, va constatar que cada vegada dediquem més a Internet i ja ens hi passem fins a un 30% del nostre temps lliure (independentment del temps d’oci del que disposem, la proporció és sempre la mateixa). Però què hi fem exactament a la xarxa? Aquest temps que hi invertim, a quines activitats li restem? Ens dirigim cap a una societat virtual?

Segons el 45% de la població espanyola, Internet és una font d’informació; pel 43%, una eina de correu per a enviar i rebre missatges; pel 38%, quelcom imprescindible per a la seva feina o estudis, pel 10%, un canal compra-venda i, finalment, pel 30% un lloc d’esbarjo on divertir-se. Però, aquestes dades en quins serveis es concreten, què és el que més utilitzem actualment quan naveguem per Internet? La resposta és força previsible: els buscadors, els diaris digitals i els foros, però sempre per darrere de les xarxes socials. En una notícia publicada a  l’Interactive Advertising Bureau, es remarca la importància que aquestes han assolit en poc temps, especialment entre els joves. Avui en dia, sis de cada deu usuaris espanyols de xarxes socials ja s’hi connecten diàriament mentre que fins el 84% hi accedeixen, com a mínim, una vegada a la setmana.

Malgrat tot, i basant-me de nou en l’estudi de TNS, l’ús d’Internet no va en detriment de cap altra activitat. El motiu principal d’aquesta paradoxa no és, evidentment, que el temps es multipliqui, sinó que en fem un ús més eficient. La xarxa ens permet comprar, comparar, informar-nos, pagar o comunicar-nos invertint molt menys temps del que necessitaríem si haguéssim de fer qualsevol d’aquestes tasques en el món físic.

Per exemple, suposant que ens volguéssim comprar una bicicleta, hauríem d’anar a diferents botigues (que, en la majoria dels casos, no es troben porta per porta) per a mirar quin és el model que ens agrada o ens convé. Una vegada haguéssim recorregut totes les botigues de bicicletes de la nostra zona, hauríem de decidir a quina tornem per tal que la compra ens surti el més rentable possible (preu, serveis, tracte…). Finalment, un cop adquirida, encara ens quedaria el dubte de si la compra era encertada o no, doncs ens hauriem basat únicament en les opinions dels venedors per a prendre la decisió final. Per contra, si féssim la mateixa compra per internet, sense moure’ns de casa podríem: comprar models, preus, opinions de diferents experts i experiències d’usuaris i, a més, efectuar la compra.

Però, tota aquesta digitalització, ens està convertint en éssers menys sociables? La resposta que es desprèn de l’estudi “Digital world, digital life”és clara: NO! Internet és una forma de conèixer a gent que, de fet, enriqueix la nostra vida real. Les dades diuen que dos terços dels usuaris han fet servir la xarxa com a mecanisme per a conèixer gent que, posteriorment, han conegut en persona i més de la meitat han parlat amb algú per telèfon havent iniciat el contacte amb aquesta persona de forma virtual. Així doncs, les conclusions de TNS són que no estem convertint-nos en éssers aïllats, sinó que mantenim i, fins i tot, ampliem els nostres contactes ja que un 25% afirma que, gràcies a la xarxa, no només interactua més sovint amb els seus amics sinó que, fins i tot, fa nous amics més sovint.

Personalment, m’han sorprès força els resultats d’aquest estudi ja que, d’una banda, m’extranya que Internet no substitueixi (ni que sigui en un petit grau) a cap altra activitat i, de l’altra, que els contactes fets a través de la xarxa enriqueixin la nostra vida real. No ho sé…potser sí que sóc una mica escèptica, però conec ben pocs casos (per no dir que directament cap) de grans amistats que s’hagin forjat a través d’Internet.

Word of Mouth marketing

Després d’assistir a la setmana passada a les conferències “El canvi del model publicitari” i “Word of mouth marketing” que van tenir lloc al festival de publicitat Drac Novell, podem afirmar que la publicitat tradicional està arribant a la seva data de caducitat, com a mínim tal i com la concebem avui en dia. Els principals causants d’aquesta situació són l’extrema fragmentació de les audiències que, combinada amb la saturació publicitària en els mitjans i els elevats costos de difusió dels continguts, fan que sigui necessari establir un nou model publicitari.

Segons els experts, el nou model passa per involucrar al consumidor potencial en la comunicació. En aquest sentit, han aparegut noves tècniques de màrqueting que busquen augmentar el record i fomentar experiències que els anuncis convencionals no poden aconseguir crear. Un clar exemple d’aquestes és el Word of Mouth marketing, una eina que es caracteritza perquè l’emissor del missatge és el propi consumidor. Així doncs, el secret de l’èxit resta en la credibilitat que es desprèn de la comunicació entre individus ja que el receptor percep que el comunicador parla honestament i sense interessos ulteriors.

Segons l’estudi “Trust in Advertising – a global Nielsen consumer report“, el Word of Mouth és l’eina de vendes més poderosa que existeix avui en dia, doncs un 78% dels consumidors afirma que creu en les recomanacions fetes per altres consumidors mentre que només un 35% confia en les promocions convencionals. A més, cal destacar que tot i que les noves tecnologies estan tenint un paper fonamental en la globalització de la societat, encara hi ha moltíssimes decisions que es basen en actituds culturals. Aquesta tendència, a més, tendeix a accentuar-se en els mercats madurs on la gent pot prescindir del rol informatiu de la publicitat perquè ja té massa coneixements sobre el producte.

El creixement d’aquesta variant del màrqueting va fer que l’any 2005 naixés una plataforma pionera en el mercat europeu, l’anomenada trnd (“The real network dialogue“), que oferia la possibilitat d’utilitzar el Word of Mouth en el màrqueting mix i, al mateix temps, estimular les converses privades de consumidor a consumidor (C2C) a través de la seva pròpia xarxa de líders d’opinió actius (multiplicadors). Segons l’empresa, el WOM potencia les campanyes dutes a terme en els mitjans convencionals gràcies a la dosi de credibilitat que els hi aporta.

Finalment, és important recalcar que aquest tipus de màrqueting no funciona a l’atzar, sinó que és planificable i mesurable a través de diverses eines que permeten calcular el ROI (Retorn Sobre la Inversió) com ara: la repercussió de les converses C2C, l’indicador NPS (Net Promoter Score), l’anàlisi de vendes, la presència en els mitjans socials o el SEO (Search Engine Optimitzation).

En definitiva, tenint en compte el panorama comunicatiu en el qual ens trobem, és fonamental desenvolupar noves formes de comunicar-nos per a poder contactar amb el nostre target de manera efectiva i adequada.