Si no tens Facebook no existeixes

xarxes socials

Fa uns mesos estava amb uns amics i, ves quina casualitat, parlaven del tema estrella, el Facebook. Com que en aquell moment tenia altres coses al cap, es pot pràcticament dir que jo només era allà de cos present. De sobte, però, sento que un li diu a l’altre “és que si no tens Facebook no existeixes”. En aquell moment, vaig tornar de nou al diàleg i, sense dir res, el meu cap va començar a donar voltes al tema. El primer que vaig dir-me va ser “Quina tonteria! Doncs, molt bé, si no tinc Facebook, no existeixo!”. Però llavors, vaig pensar que no podia ser que haguessim arribat a aquests extrems.

És cert que la comunicació interpersonal ha canviat moltíssim en poc temps. Tal i com deia un anunci d’Aquarius (Visionarios), qui havia de pensar que en comptes de trucar enviaríem complicats missatges de text? I jo hi afegeixo: qui havia de pensar que l’email seria una de les nostres principals fonts de comunicació? que el consumidor passiu invertiria temps per crear i escriure en blogs sense rebre res a canvi? o que a la gent li agradaria comunicar el que fa en cada precís instant, és a dir, twittejar? Malgrat tot, què se n’ha fet de la comunicació cara a cara? En general, cada vegada fa més mandra trucar a aquella gent amb qui parlem poc sovint, a un amic de la infància, per felicitar a algú el dia del seu aniversari, etc. Total, si tenim altres formes de comunicar-nos que ens suposen molt menys esforç! Però, transmet el mateix un missatge teclejat que dit de paraula?

Un altre aspecte paradoxal del Facebook i altres xarxes socials similars és la “no-intimitat”. Tot i que, tal i com m’ha dit més d’una persona, “al Facebook només hi penges el que vols i únicament ho veuen els teus amics”, és realment impossible controlar tot el que hi penja la resta de gent i qui ho veu. Així doncs, mentre a les escoles els pares han de donar el seu consentiment perquè el seu fill pugui sortir a la foto de classe (protecció d’imatge), aquest mateix fill pot penjar lliurement el que vol a internet! Encara relacionat amb el tema de la no-intimitat, també em va sorprendre considerablement el comentari que algú va fer a classe assegurant que aviat ja no faria falta presentar el currículum a les empreses, doncs aquestes ja s’encarregaran de conèixer-te a través del Facebook.

Tot i així, reconec que les xarxes socials també tenen funcions interessants i que tenen la seva utilitat. Un dels clars avantatges, per exemple, és que a través d’un únic compte és possible xatejar, passar fotos, jugar, contactar amb algú a qui li havies perdut la pista des de feia temps, etc. En definitiva, tot i que és cert que cal adaptar-se a les noves tecnologies, també cal tenir en compte que el potencial de difusió que té internet a vegades se’ns pot girar en contra.

Ahh, per cert, tot i no tenir Facebook encara existeixo!

2 responses to “Si no tens Facebook no existeixes

  1. Jo també he sentit algun cop aquesta frase, Clàudia. Pensa que, malgrat costi cada vegada més, encara hi ha gent sense facebook.

  2. Els amics de veritat poden no estar al Facebook. Tanmateix, aquesta és una eina on com en tot se’n pot fer un ús i un abús.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s