Category Archives: Mitjans

Menú? No gràcies, jo a la carta!

En poc temps ha passat quelcom que semblava imporssible, la televisió ha quedat desplaçada en segona posició del rànquing de mitjans en benefici d’Internet. És cert, que això, de moment, només passa amb el públic més jove, el dels nens i els adolescents, però de ben segur que aquesta tendència aviat s’extendrà a altres segments d’edat.

Però, què és el que té internet que no té la televisió? Malgrat que ambdós comparteixen el fet de transmetre informació i imatges, així com el fet d’emetre les notícies pràcticament en temps real, Internet supera en dos aspectes a la televisió en dos aspectes que li donen un valor afegit incalculable.

En primer lloc, Internet és un mitjà molt més versàtil que no està sotmès ni a horaris ni a cadenes. Conseqüentment, els internautes el poden consumir a la carta, és a dir, poden accedir a nombrosos continguts sense haver de preocupar-se dels factors habituals i inevitables en el consum de televisió com són el solapament de programes o sèries, les interrupcions publicitàries o els horaris d’inici o fi dels continguts que els hi interessen.

D’altra banda, Internet també permet crear aquells continguts que encara no existeixen, ja sigui de forma individual o mitjançant la interacció amb tercers. Així doncs, la temible audiència passiva de la televisió s’ha reconvertit miraculosament en una audiència activa a internet sense cap altre benefici aparent que la satisfacció d’aportar un petit gra de sorra a una xarxa que creix a una velocitat increïble.

En definitiva, la gent, i molt especialment els joves, s’ha cansat de menjar sempre de menú en el qual pràcticament no hi ha opció de tria. Ara la societat té ganes de menjar a la carta, de poder escollir, de poder combinar. És per aquest motiu que ja fa temps que diverses cadenes de televisió ja pengen els continguts emesos a la xarxa per tal que els seus espectadors hi puguin accedir quan vulguin, doncs saben que aquesta no és únicament una forma de mantenir l’audiència total, sinó també d’augmentar-la.

De teleespectadors a guionistes i directors

dirigeme

Els nous mitjans com ara internet o el telèfon mòbil han comportat un canvi molt important en el consum dels mitjans. Així doncs, el rol del consumidor passiu ha virat cap a un rol molt més actiu que permet passar de ser un mer receptor a no només poder escollir què es vol veure i quan es vol veure, sinó també a ser productor i divulgador dels teus propis continguts.

Tot i així, aquest fenomen encara no ha arribat als mitjans tradicionals (ràdio, premsa i televisió) que semblen mantenir-se immunes als canvis que es produeixen en el seu entorn. Cal destacar, però, que tot i aquesta tendència majoritària, sembla que podem haver arribat a un punt d’inflexió gràcies a la nova sèrie de televisió Dirígeme que s’estrenarà el proper 26 de novembre a les 22:00h a la cadena Neox (TDT). La seva particularitat resta en què serà la mateixa audiència l’encarregada de decidir setmanalment com continuarà la història.

El mode de funcionament serà el següent: al final de cada capítol, durant un període d’entre vuit i deu minuts, es mostraran dues possibles continuacions de la trama que seran sotmeses a votació popular.  L’alternativa més votada al llarg de la setmana serà la que finalment s’emetrà per televisió tot i que la versió descartada també estarà disponible a través d’internet. A més, dins d’aquesta web, a banda de poder votar, l’espectador-internauta també podrà accedir a diversos continguts relacionats amb la sèrie com, per exemple,  fotografies o informació sobre els protagonistes.

Aquesta iniciativa és pionera a nivell espanyol i trenca amb el model tradicional de la televisió, però, aconseguirà ser el revulsiu necessari per a canviar el mode d’emissió de continguts? Sincerament, considero que tot i que segurament no comportarà un canvi immediat, sí que pot ser un molt bon inici. En primer lloc, considero que serà així perquè la gent (i molt especialment els joves) s’està acostumant a consumir sèries i programes a través d’internet, doncs no depenen de cap horari i s’acaba l’habitual problema del solapament. A més, cada vegada serà més difícil que una societat que està plenament introduïda en els nous mitjans i que, per tant, està acostumada a prendre les seves decisions, accepti allò que “li ve de sèrie” i sense possibilitats de variacions.

Malgrat tot, no serà serà possible començar a avaluar l’èxit d’aquest nou model de televisió fins que s’hagin emès els primers capítols i registrat les dades d’audiència i de participació dels espectadors. Finalment, m’agradaria afegir que tot i que la iniciativa pot arribar a ser molt potent, la qualitat del contingut de les emissions també determinarà el seu succés o fracàs.