Els blogs: llibertat d’expressió?

La xarxa, a banda de milers de noves possibilitats, també ha suposat una certa democratització en la transmissió d’opinió. Així doncs, tots els internautes poden disposar no només d’un espai, els blogs, per a dir-hi la seva, sinó també d’un públic fidel que segueixi les seves actualitzacions. No obstant, és cert que el fet d’estar mundialment connectats també ha facilitat el fet de poder trobar opinions contràries a les nostres. Malgrat que aquesta situació ens pot semblar inicialment enriquidora, el simple fet d’expressar lliurement l’opinió sobre determinats temes, s’ha convertit en una font de problemes per a alguns blocaires que han estat empresonats, amenaçats o assassinats.

En aquest sentit, el blog Global Voices Advocracy ha activat una pàgina web, Threatened Voices, en la qual es recullen tots els casos d’amenaça, arrest, assassinat o desaparició de blocaires que es coneixen des del 2000 fins avui en dia. En la pàgina d’inici, la web mostra un mapa que indica, per països i amb cercles vermells, tots els casos que s’han donat des del 2000. Cal destacar, que la mida dels cercles mostra el nombre de casos documetats en aquell país, així doncs, a major mida, més persecucions. A data d’avui, el país amb més persecució de blocaires és la Xina amb trenta-quatre casos, seguit d’Egipte amb vint-i-vuit i d’Iran amb vint-i-tres.

D’altra banda, col·locada sota el mapa també hi ha una línia de temps que permet situar-nos en un moment determinat entre el 2000 i el 2009 i comprovar quan es van donar cadascun dels 191 casos que ja hi ha documentats. A més, sobre cada cas es facilita informació sobre el propi blocaire, sobre quin és el seu estat actual, sobre què va passar, quina és l’adreça del seu blog, etc. així com links a notícies publicades recentment sobre el tema i a webs de campanyes que lluiten per la seva llibertat.

Tenint en compte que ens trobem en ple segle XXI, costa de creure que encara es tolerin aquests atacs contra la llibertat d’expressió. Tanmateix, “el secretisme que envolta aquests casos, la mateixa (in)definició de blocaire i els límits de l’opinió són factors que no ajuden a denunciar aquests abusos” (Les veus perseguides, Presència). Per aquest motiu, Threatened Voices també ofereix consells sobre com dur a terme campanyes de denúncia a través d’Internet mitjançant Blog for a cause!

En què invertim el nostre temps?

Un estudi fet per TNS a principis d’aquest any 2009 anomenat “Digital World, Digital Life“, va constatar que cada vegada dediquem més a Internet i ja ens hi passem fins a un 30% del nostre temps lliure (independentment del temps d’oci del que disposem, la proporció és sempre la mateixa). Però què hi fem exactament a la xarxa? Aquest temps que hi invertim, a quines activitats li restem? Ens dirigim cap a una societat virtual?

Segons el 45% de la població espanyola, Internet és una font d’informació; pel 43%, una eina de correu per a enviar i rebre missatges; pel 38%, quelcom imprescindible per a la seva feina o estudis, pel 10%, un canal compra-venda i, finalment, pel 30% un lloc d’esbarjo on divertir-se. Però, aquestes dades en quins serveis es concreten, què és el que més utilitzem actualment quan naveguem per Internet? La resposta és força previsible: els buscadors, els diaris digitals i els foros, però sempre per darrere de les xarxes socials. En una notícia publicada a  l’Interactive Advertising Bureau, es remarca la importància que aquestes han assolit en poc temps, especialment entre els joves. Avui en dia, sis de cada deu usuaris espanyols de xarxes socials ja s’hi connecten diàriament mentre que fins el 84% hi accedeixen, com a mínim, una vegada a la setmana.

Malgrat tot, i basant-me de nou en l’estudi de TNS, l’ús d’Internet no va en detriment de cap altra activitat. El motiu principal d’aquesta paradoxa no és, evidentment, que el temps es multipliqui, sinó que en fem un ús més eficient. La xarxa ens permet comprar, comparar, informar-nos, pagar o comunicar-nos invertint molt menys temps del que necessitaríem si haguéssim de fer qualsevol d’aquestes tasques en el món físic.

Per exemple, suposant que ens volguéssim comprar una bicicleta, hauríem d’anar a diferents botigues (que, en la majoria dels casos, no es troben porta per porta) per a mirar quin és el model que ens agrada o ens convé. Una vegada haguéssim recorregut totes les botigues de bicicletes de la nostra zona, hauríem de decidir a quina tornem per tal que la compra ens surti el més rentable possible (preu, serveis, tracte…). Finalment, un cop adquirida, encara ens quedaria el dubte de si la compra era encertada o no, doncs ens hauriem basat únicament en les opinions dels venedors per a prendre la decisió final. Per contra, si féssim la mateixa compra per internet, sense moure’ns de casa podríem: comprar models, preus, opinions de diferents experts i experiències d’usuaris i, a més, efectuar la compra.

Però, tota aquesta digitalització, ens està convertint en éssers menys sociables? La resposta que es desprèn de l’estudi “Digital world, digital life”és clara: NO! Internet és una forma de conèixer a gent que, de fet, enriqueix la nostra vida real. Les dades diuen que dos terços dels usuaris han fet servir la xarxa com a mecanisme per a conèixer gent que, posteriorment, han conegut en persona i més de la meitat han parlat amb algú per telèfon havent iniciat el contacte amb aquesta persona de forma virtual. Així doncs, les conclusions de TNS són que no estem convertint-nos en éssers aïllats, sinó que mantenim i, fins i tot, ampliem els nostres contactes ja que un 25% afirma que, gràcies a la xarxa, no només interactua més sovint amb els seus amics sinó que, fins i tot, fa nous amics més sovint.

Personalment, m’han sorprès força els resultats d’aquest estudi ja que, d’una banda, m’extranya que Internet no substitueixi (ni que sigui en un petit grau) a cap altra activitat i, de l’altra, que els contactes fets a través de la xarxa enriqueixin la nostra vida real. No ho sé…potser sí que sóc una mica escèptica, però conec ben pocs casos (per no dir que directament cap) de grans amistats que s’hagin forjat a través d’Internet.

Word of Mouth marketing

Després d’assistir a la setmana passada a les conferències “El canvi del model publicitari” i “Word of mouth marketing” que van tenir lloc al festival de publicitat Drac Novell, podem afirmar que la publicitat tradicional està arribant a la seva data de caducitat, com a mínim tal i com la concebem avui en dia. Els principals causants d’aquesta situació són l’extrema fragmentació de les audiències que, combinada amb la saturació publicitària en els mitjans i els elevats costos de difusió dels continguts, fan que sigui necessari establir un nou model publicitari.

Segons els experts, el nou model passa per involucrar al consumidor potencial en la comunicació. En aquest sentit, han aparegut noves tècniques de màrqueting que busquen augmentar el record i fomentar experiències que els anuncis convencionals no poden aconseguir crear. Un clar exemple d’aquestes és el Word of Mouth marketing, una eina que es caracteritza perquè l’emissor del missatge és el propi consumidor. Així doncs, el secret de l’èxit resta en la credibilitat que es desprèn de la comunicació entre individus ja que el receptor percep que el comunicador parla honestament i sense interessos ulteriors.

Segons l’estudi “Trust in Advertising – a global Nielsen consumer report“, el Word of Mouth és l’eina de vendes més poderosa que existeix avui en dia, doncs un 78% dels consumidors afirma que creu en les recomanacions fetes per altres consumidors mentre que només un 35% confia en les promocions convencionals. A més, cal destacar que tot i que les noves tecnologies estan tenint un paper fonamental en la globalització de la societat, encara hi ha moltíssimes decisions que es basen en actituds culturals. Aquesta tendència, a més, tendeix a accentuar-se en els mercats madurs on la gent pot prescindir del rol informatiu de la publicitat perquè ja té massa coneixements sobre el producte.

El creixement d’aquesta variant del màrqueting va fer que l’any 2005 naixés una plataforma pionera en el mercat europeu, l’anomenada trnd (“The real network dialogue“), que oferia la possibilitat d’utilitzar el Word of Mouth en el màrqueting mix i, al mateix temps, estimular les converses privades de consumidor a consumidor (C2C) a través de la seva pròpia xarxa de líders d’opinió actius (multiplicadors). Segons l’empresa, el WOM potencia les campanyes dutes a terme en els mitjans convencionals gràcies a la dosi de credibilitat que els hi aporta.

Finalment, és important recalcar que aquest tipus de màrqueting no funciona a l’atzar, sinó que és planificable i mesurable a través de diverses eines que permeten calcular el ROI (Retorn Sobre la Inversió) com ara: la repercussió de les converses C2C, l’indicador NPS (Net Promoter Score), l’anàlisi de vendes, la presència en els mitjans socials o el SEO (Search Engine Optimitzation).

En definitiva, tenint en compte el panorama comunicatiu en el qual ens trobem, és fonamental desenvolupar noves formes de comunicar-nos per a poder contactar amb el nostre target de manera efectiva i adequada.

De teleespectadors a guionistes i directors

dirigeme

Els nous mitjans com ara internet o el telèfon mòbil han comportat un canvi molt important en el consum dels mitjans. Així doncs, el rol del consumidor passiu ha virat cap a un rol molt més actiu que permet passar de ser un mer receptor a no només poder escollir què es vol veure i quan es vol veure, sinó també a ser productor i divulgador dels teus propis continguts.

Tot i així, aquest fenomen encara no ha arribat als mitjans tradicionals (ràdio, premsa i televisió) que semblen mantenir-se immunes als canvis que es produeixen en el seu entorn. Cal destacar, però, que tot i aquesta tendència majoritària, sembla que podem haver arribat a un punt d’inflexió gràcies a la nova sèrie de televisió Dirígeme que s’estrenarà el proper 26 de novembre a les 22:00h a la cadena Neox (TDT). La seva particularitat resta en què serà la mateixa audiència l’encarregada de decidir setmanalment com continuarà la història.

El mode de funcionament serà el següent: al final de cada capítol, durant un període d’entre vuit i deu minuts, es mostraran dues possibles continuacions de la trama que seran sotmeses a votació popular.  L’alternativa més votada al llarg de la setmana serà la que finalment s’emetrà per televisió tot i que la versió descartada també estarà disponible a través d’internet. A més, dins d’aquesta web, a banda de poder votar, l’espectador-internauta també podrà accedir a diversos continguts relacionats amb la sèrie com, per exemple,  fotografies o informació sobre els protagonistes.

Aquesta iniciativa és pionera a nivell espanyol i trenca amb el model tradicional de la televisió, però, aconseguirà ser el revulsiu necessari per a canviar el mode d’emissió de continguts? Sincerament, considero que tot i que segurament no comportarà un canvi immediat, sí que pot ser un molt bon inici. En primer lloc, considero que serà així perquè la gent (i molt especialment els joves) s’està acostumant a consumir sèries i programes a través d’internet, doncs no depenen de cap horari i s’acaba l’habitual problema del solapament. A més, cada vegada serà més difícil que una societat que està plenament introduïda en els nous mitjans i que, per tant, està acostumada a prendre les seves decisions, accepti allò que “li ve de sèrie” i sense possibilitats de variacions.

Malgrat tot, no serà serà possible començar a avaluar l’èxit d’aquest nou model de televisió fins que s’hagin emès els primers capítols i registrat les dades d’audiència i de participació dels espectadors. Finalment, m’agradaria afegir que tot i que la iniciativa pot arribar a ser molt potent, la qualitat del contingut de les emissions també determinarà el seu succés o fracàs.