Tag Archives: Wikileaks

Comunicació permanent

Abans d’ahir va néixer una pàgina web anomenada Wikileaks en la qual es recullen bona part de les comunicacions que es van dur a terme l’11-S des de i cap a les torres bessones durant els atacs. Les comunicacions són missatges “interceptats” de “busques” que pertanyien a oficials dels EEUU i que abarquen un període que s’extén des de cinc hores abans de l’atemptat fins a vint-i-quatre hores després. Segons la mateixa web, els missatges es publiquen en el mateix ordre en el qual es van emetre per tal de narrar objectivament els esdeveniments. Així mateix, els autors de Wikileaks “esperen que l’entrada en el record històric condueixi cap a un major entendiment de com aquest esdeveniment va desembocar a la mort, l’oportunisme i la guerra”.

Segons el diari britànic The Guardian, els missatges publicats a Wikileaks ens mostren d’una forma totalment diferent al que havíem vist fins ara com es va extendre el pànic i el rumor entre la societat. Alhora, el rotatiu destaca que és possible que la publicació d’aquestes comunicacions propiciï rumors sobre l’existència de teories conspiratòries ja que s’han recollit missatges que desvetllaven informacions que, en el moment de ser enviats, la societat desconeixia (per exemple, el missatge “El WTC ha estat embestit per un avió i una bomba” va ser enviat pocs minuts després del primer atac i, més tard, es va interceptar un altre missatge que deia “Estem bombardejant Afganistan”).

Tot i que és cert que aquesta nova eina ens pot ajudar a entendre millor com es van viure els atacs que han marcat el principi del segle XXI, no sé fins a quin punt això realment és aprofundir en la història o reobrir ferides que ja es començaven a tancar. Malgrat tot, el que sí que sé del cert és que els nous dispositius (busques, telèfons mòbils, etc.) no només porten implícita una nova forma de comunicació, sinó que, a més, han generat nous “moments comunicatius”.

Fa unes dècades, la comunicació immediata que no es duia a terme cara a cara, es limitava a les converses telefòniques i el mateix fet de trucar per telèfon era quelcom excepcional al qual calia buscar un moment concret al llarg del dia. Posteriorment, les trucades es van anar popularitzant gràcies a l’augment de la facilitat de connexió amb l’altre extrem, però encara eren una activitat pròpia de la llar (o, com a molt, de les cabines en cas d’urgència). Així doncs, si la persona a contactar no estava a casa seva, calia esperar a que hi tornés per a poder-hi parlar. Amb el pas dels anys, però, les converses van començar a sortir al carrer gràcies als telèfons mòbils i, paral·lelament, va aparèixer el fenomen internet.

Actualment el panorama ha canviat molt, doncs hem anat molt més enllà. L’evolució dels dispositius ja ens permet comunicar-nos a qualsevol lloc i en qualsevol moment de formes molt diverses (trucades, xats, xarxes socials…), la qual cosa significa que estem permanentment connectats amb tota altra persona que disposi d’algun tipus d’aparell electrònic. Conseqüentment, potser no hauríem de parlar tant de “nous moments comunicatius”, sinó d’un “únic i permanent moment comunicatiu”.