Menú? No gràcies, jo a la carta!

En poc temps ha passat quelcom que semblava imporssible, la televisió ha quedat desplaçada en segona posició del rànquing de mitjans en benefici d’Internet. És cert, que això, de moment, només passa amb el públic més jove, el dels nens i els adolescents, però de ben segur que aquesta tendència aviat s’extendrà a altres segments d’edat.

Però, què és el que té internet que no té la televisió? Malgrat que ambdós comparteixen el fet de transmetre informació i imatges, així com el fet d’emetre les notícies pràcticament en temps real, Internet supera en dos aspectes a la televisió en dos aspectes que li donen un valor afegit incalculable.

En primer lloc, Internet és un mitjà molt més versàtil que no està sotmès ni a horaris ni a cadenes. Conseqüentment, els internautes el poden consumir a la carta, és a dir, poden accedir a nombrosos continguts sense haver de preocupar-se dels factors habituals i inevitables en el consum de televisió com són el solapament de programes o sèries, les interrupcions publicitàries o els horaris d’inici o fi dels continguts que els hi interessen.

D’altra banda, Internet també permet crear aquells continguts que encara no existeixen, ja sigui de forma individual o mitjançant la interacció amb tercers. Així doncs, la temible audiència passiva de la televisió s’ha reconvertit miraculosament en una audiència activa a internet sense cap altre benefici aparent que la satisfacció d’aportar un petit gra de sorra a una xarxa que creix a una velocitat increïble.

En definitiva, la gent, i molt especialment els joves, s’ha cansat de menjar sempre de menú en el qual pràcticament no hi ha opció de tria. Ara la societat té ganes de menjar a la carta, de poder escollir, de poder combinar. És per aquest motiu que ja fa temps que diverses cadenes de televisió ja pengen els continguts emesos a la xarxa per tal que els seus espectadors hi puguin accedir quan vulguin, doncs saben que aquesta no és únicament una forma de mantenir l’audiència total, sinó també d’augmentar-la.

La Realitat Virtual, una nova eina publicitària

Divendres passat, a la classe de “Publicitat i Comunicació Corporativa en els Mitjans Interactius” vam aproximar-nos a la realitat virtual gràcies a una ponència del Sr. Jordi Peris. La realitat virtual, també coneguda com a realitat augmentada, és un sistema tecnològic que, mitjançant un conjunt de imatges i un visor especial, aconsegueix produir una aparença de realitat per tal que l’usuari tingui la sensació d’estar dins d’aquesta. Tot i que la seva aplicació va començar única i exclusivament en l’àmbit dels videojocs, aquesta ja s’ha extès a altres terrenys com són la medicina, l’educació, les simulacions de vol o, fins i tot, la publicitat.

El motiu pel qual els anunciants i publicitaris no han deixat escapar aquesta oportunitat que ens brinda la tecnologia és perquè comporta una sèrie d’avantatges considerables. En primer lloc, el seu ús garanteix la visibilitat de la campanya ja que es tracta d’una tècnica que actualment encara està poc explotada. Així doncs, al tractar-se de quelcom nou crida més l’atenció dels consumidors que, a més, generalment, es mostren disposats a interactuar amb la màquina. Una possible aplicació és la que ja han començat a dur a terme algunes botigues que consisteix en instal·lar pantalles tàctils en els seus aparadors amb les quals es pot interactuar des de fora. D’aquesta manera, els consumidors poden consultar el catàleg o les ofertes sense haver d’entrar a la botiga i també fora d’horari comercial.

D’altra banda, la realitat virtual també permet obtenir una visió molt més detallada del producte que la que ens podria oferir, per exemple, una imatge. En aquest sentit, a Alemanya, s’ha llançat una campanya de realitat augmentada per a Mini que funciona a través d’internet i per la qual l’usuari només ha descarregar-se una imatge, imprimir-se-la i mostrar-la a la web cam. El resultat és espectacular: l’usuari apareix en pantalla aguantant el full imprès, però amb un Mini en 3D sobresortint d’aquest!

En definitiva, malgrat que la realitat virtual o augmentada encara es troba en una fase força inicial en el camp de la publicitat, ja mostra certes aplicacions i avantatges que no aporten altres tècniques o mitjans. Així doncs, personalment no dubto que es convertirà en una eina publicitària molt popular en un futur molt proper.

Us deixo un vídeo que l’agència Universal Mc Cann ha produït en el qual es dedica una part a la realitat augmentada:

I aquesta vegada…el Google Image Swirl

Google ja ha tornat a innovar i, aquesta vegada, en el camp de les imatges. Es tracta d’un nou projecte que rep el nom de Google Image Swirl que des de fa pocs dies està disponible a través del Google Labs, una pagina web que presenta els productes de Google que encara no estan preparats per a llançar-se definitivament. La nova aplicació, que va un pas més enllà de l’eina “Buscar similares” en el Google Imatges, té la funció d’organitzar els resultats de les cerques d’imatges en funció de la seva similaritat visual i semàntica tot presentant-les en un format completament intuïtiu.

Així doncs, quan es cerca quelcom, els resultats apareixen en diferents grups d’imatges relacionades i organitzades per rellevància. Aquest fet permet desplaçar-nos centrant l’interès únicament en allò que ens interessa i obviant aquells resultats que s’allunyen del que busquem. Per exemple, si cerquem “Barcelona” al Google imatges ens trobarem amb una barreja de fotografies que no segueixen cap mena d’ordre i que corresponen a diferents facetes de la ciutat (art, esport, monuments, etc.). Per contra, amb el Google Image Swirl, les imatges apareixen distribuïdes en diferents blocs en funció de si fan referència a monuments, al Barça, a mapes de la ciutat, etc.

En definitiva, la nova aplicació de Google aconsegueix d’una manera molt “friendly” acotar les cerques de la mateixa manera que ho fan els cercadors dels bancs d’imatges. A més, aquesta facilitat d’obtenció de resultats idonis es tradueix en una conseqüent agilització del procés, és a dir, en una reducció del temps que hem de destinar a la cerca. No obstant, tal i com he comentat a l’inici, l’Image Swirl encara es troba en fase experimental i tot i que funciona molt bé amb determinades cerques, falla en d’altres.

De totes maneres, us recomano que ho experimenteu vosaltres mateixos!

Comunicació permanent

Abans d’ahir va néixer una pàgina web anomenada Wikileaks en la qual es recullen bona part de les comunicacions que es van dur a terme l’11-S des de i cap a les torres bessones durant els atacs. Les comunicacions són missatges “interceptats” de “busques” que pertanyien a oficials dels EEUU i que abarquen un període que s’extén des de cinc hores abans de l’atemptat fins a vint-i-quatre hores després. Segons la mateixa web, els missatges es publiquen en el mateix ordre en el qual es van emetre per tal de narrar objectivament els esdeveniments. Així mateix, els autors de Wikileaks “esperen que l’entrada en el record històric condueixi cap a un major entendiment de com aquest esdeveniment va desembocar a la mort, l’oportunisme i la guerra”.

Segons el diari britànic The Guardian, els missatges publicats a Wikileaks ens mostren d’una forma totalment diferent al que havíem vist fins ara com es va extendre el pànic i el rumor entre la societat. Alhora, el rotatiu destaca que és possible que la publicació d’aquestes comunicacions propiciï rumors sobre l’existència de teories conspiratòries ja que s’han recollit missatges que desvetllaven informacions que, en el moment de ser enviats, la societat desconeixia (per exemple, el missatge “El WTC ha estat embestit per un avió i una bomba” va ser enviat pocs minuts després del primer atac i, més tard, es va interceptar un altre missatge que deia “Estem bombardejant Afganistan”).

Tot i que és cert que aquesta nova eina ens pot ajudar a entendre millor com es van viure els atacs que han marcat el principi del segle XXI, no sé fins a quin punt això realment és aprofundir en la història o reobrir ferides que ja es començaven a tancar. Malgrat tot, el que sí que sé del cert és que els nous dispositius (busques, telèfons mòbils, etc.) no només porten implícita una nova forma de comunicació, sinó que, a més, han generat nous “moments comunicatius”.

Fa unes dècades, la comunicació immediata que no es duia a terme cara a cara, es limitava a les converses telefòniques i el mateix fet de trucar per telèfon era quelcom excepcional al qual calia buscar un moment concret al llarg del dia. Posteriorment, les trucades es van anar popularitzant gràcies a l’augment de la facilitat de connexió amb l’altre extrem, però encara eren una activitat pròpia de la llar (o, com a molt, de les cabines en cas d’urgència). Així doncs, si la persona a contactar no estava a casa seva, calia esperar a que hi tornés per a poder-hi parlar. Amb el pas dels anys, però, les converses van començar a sortir al carrer gràcies als telèfons mòbils i, paral·lelament, va aparèixer el fenomen internet.

Actualment el panorama ha canviat molt, doncs hem anat molt més enllà. L’evolució dels dispositius ja ens permet comunicar-nos a qualsevol lloc i en qualsevol moment de formes molt diverses (trucades, xats, xarxes socials…), la qual cosa significa que estem permanentment connectats amb tota altra persona que disposi d’algun tipus d’aparell electrònic. Conseqüentment, potser no hauríem de parlar tant de “nous moments comunicatius”, sinó d’un “únic i permanent moment comunicatiu”.